{"id":1971,"date":"2020-02-02T14:26:22","date_gmt":"2020-02-02T12:26:22","guid":{"rendered":"https:\/\/josepcarrizo.com\/?p=1971"},"modified":"2020-02-12T17:52:46","modified_gmt":"2020-02-12T15:52:46","slug":"namaste-toni-aguilar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/josepcarrizo.com\/ca\/namaste-toni-aguilar\/","title":{"rendered":"Namaste, Toni Aguilar"},"content":{"rendered":"

Quan faltaven pocs dies per volar per primera vegada a Nepal, i mentre recopilava informaci\u00f3 i contactes que em poguessin facilitar la meva estada al pa\u00eds, alg\u00fa em va parlar per primera vegada d’en Toni Aguilar<\/strong>. En aquell moment no sabia encara que en Toni es convertiria en una de les persones que m\u00e9s m’ajudarien a aprendre sobre la cultura nepalesa. Encara recordo perfectament aquella primera trobada l’octubre del 2015, poques hores despr\u00e9s d’aterrar a l’aeroport de Kathmandu.<\/p>\n

Amb l’ajuda d’un mapa vaig arribar fins a Kumari House<\/strong>, la casa situada al barri 18 que d\u00f3na acollida a nenes orfes o filles de v\u00eddues, i que en Toni va construir amb l’ajuda dels que l’acompanyaven en aquell projecte, especialment la Maya<\/strong>, la seva dona, i els socis de la fundaci\u00f3 que ell mateix va iniciar l’any 2001, The Direct Help Foundation<\/strong>.<\/p>\n

Quan vaig tocar el timbre, va ser en Toni qui em va donar la benvinguda des de la part m\u00e9s alta de l’edifici. Des d’una finestra va cridar: “Endavant Carrizo!<\/em>“. Aquesta era la seva manera de rebre’m. I aix\u00ed ho va seguir fent totes i cadascuna de les vegades que anava a Kumari House, el meu refugi a Kathmandu. Hi anava tantes vegades com m’era possible. All\u00e0 hi buscava refugi i respostes. No entenia el perqu\u00e8 d’algunes coses que veia pel carrer o en els diferents projectes\u00a0 de cooperaci\u00f3 en els que estava involucrat. I en Toni sempre tenia respostes. De fet, amb ell coment\u00e0vem sovint, i debat\u00edem, sobre el significat de la paraula “ajudar”.<\/p>\n

\"\"<\/a>
En Toni al costat de la seva dona, la Maya.<\/figcaption><\/figure>\n

La societat nepalesa \u00e9s sovint injusta i dura, especialment amb les dones o les persones que pertanyen a una casta baixa. A mi em costava molt de resignar-me a acceptar-ho. I encara ara, m’\u00e9s dif\u00edcil haver d’acceptar algunes coses que passen als carrers de Kathmandu o en la gran quantitat de pobles que s’estenen al llarg del pa\u00eds.<\/p>\n

En Toni sempre em posava algun exemple del qu\u00e8 havia viscut ell al llarg dels m\u00e9s de 18 anys que havia viscut al pa\u00eds.\u00a0Inicialment va acollir orfes i filles de v\u00eddues, un col\u00b7lectiu especialment vulnerable, a Kumari House. Per\u00f2 a poc a poc va anar ajudant a altres persones del barri a mesura que coneixia la seva situaci\u00f3. Els oferia menjar i suport econ\u00f2mic per poder escolaritzar els seus fills. Per\u00f2 a mesura que van passar els anys, va decidir que tamb\u00e9 oferiria ajuda a altres barris de la ciutat de Kathmandu, o incl\u00fas altres pobles dels afores o indrets remots, on dif\u00edcilment arriba l’ajuda internacional. D’aquesta manera l’ajuda de The Direct Help Foundation va anar arribant de mica en mica a diferents zones del pa\u00eds. Els projectes eren molt diversos. Des de l’alfabetitzaci\u00f3<\/strong> de dones, nenes i nens, fins al repartiment de tunelades de roba, aliments i material escolar. Sense oblidar els projectes que es van dur a terme a diferents zones rurals: construcci\u00f3 o reparaci\u00f3 de pistes i carreteres, plantacions de llegums o verdures per afavorir l’autosufici\u00e8ncia, la potabilitzaci\u00f3 d’aigua potable<\/strong>… aix\u00f2 s\u00ed, per a ell, era important con\u00e8ixer de primera m\u00e0 la realitat de l’indret abans de fer cap acci\u00f3. Era molt conscient que a vegades quan ajudes a uns pots perjudicar a uns altres. Li agradava con\u00e8ixer les persones all\u00e0 on anava i s’implicava personalment amb tot all\u00f2 que es feia des de la fundaci\u00f3.<\/p>\n

\"\"<\/a>
En Toni amb la Sara, l’\u00faltima nena que ha acollit Kumari House<\/figcaption><\/figure>\n

Segons en Toni, i despr\u00e9s de la seva experi\u00e8ncia, la pobresa del pa\u00eds \u00e9s deguda principalment a tres factors: l\u2019analfabetisme<\/strong> d’una part molt gran de la poblaci\u00f3, l’alt \u00edndex de persones sense feina<\/strong> i la inexist\u00e8ncia d’un sistema sanitari<\/strong> accessible per a tothom. Val a dir tamb\u00e9, que la religi\u00f3, a vegades, tampoc ajuda. En Toni es posava les mans al cap cada vegada que recordava alguna de les situacions viscudes amb les religions que predominen a Nepal, l’hinduisme o el budisme. Si a tot aix\u00f2 li sumem la corrupci\u00f3 que hi ha al govern o les constants pressions per explotar els recursos naturals del pa\u00eds per part de la Xina, al nord, o de l’\u00cdndia, al sud, ja ens podem fer una idea del que \u00e9s viure a Nepal.<\/p>\n

Per\u00f2 en Toni no perdia mai l’esperan\u00e7a. Malgrat el qu\u00e8 havia de viure sovint, era amable i alegre. Gr\u00e0cies a ell, em preguntava una vegada i una altra si les meves accions al pa\u00eds eren prou bones o si realment eren necess\u00e0ries, o si els diners que hav\u00edem aconseguit recollir amb els donatius estarien ben invertits. De fet, en Toni tamb\u00e9 s’ho preguntava sovint, i em deia: “Quan miro enrere, em pregunto si tot el que he fet ho podria haver fet millor…”. <\/em>Les seves paraules m’han fet cr\u00e9ixer com a persona i com a cooperant. La seva generositat i bondat han estat sempre un exemple a seguir i m’han servit com a inspiraci\u00f3. A Kumari House sempre hi tenia un plat a taula, unes galetes o un ginger tea amb llimona. Quan no parl\u00e0vem sobre Nepal, ho f\u00e8iem de les nostres vides a Catalunya<\/strong>. A tots dos ens agradava la inform\u00e0tica i la tecnologia. A tots dos ens apassionava la fotografia, viatjar i con\u00e8ixer altres cultures, de fet, va ser aix\u00ed com va arribar a Nepal despr\u00e9s d’haver conegut en Vicen\u00e7 Ferrer<\/strong> i el seu projecte a l’\u00cdndia. S’hauria quedat al pa\u00eds si no fos per la calor que hi fa i que tan poc agradava a en Toni.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Un esmorzar t\u00edpic amb en Toni a Kumari House (maig 2018)<\/figcaption><\/figure>\n

En Toni mai va acceptar la meva ajuda econ\u00f2mica: “A nosaltres no ens fa falta ara mateix. Segur que pots trobar persones que ho necessiten m\u00e9s”, m’havia dit en m\u00e9s d’una ocasi\u00f3. I d’aquesta manera sempre em va animar a seguir descobrint el Nepal. I aix\u00ed ho seguirem fent. I no tan sols al Nepal, sin\u00f3 a la vida en general. Perqu\u00e8 sempre hi ha alg\u00fa a qui es pot ajudar, i no per aix\u00f2 cal que es viatgi a Nepal.<\/p>\n

Sempre que m’acomiadava abans d’agafar l’avi\u00f3 de tornada a Barcelona em preguntava, “Carrizo, quan ens tornarem a veure?”. I ara s\u00e9 que no cal que torni a Nepal per veure’t, Toni, encara que ho seguir\u00e9 fent. Perqu\u00e8 el teu amor i la teva generositat, estaran sempre ben presents amb mi. Gr\u00e0cies per tant. T’estimo amic meu. Namaste Toni!<\/p>\n