El trajecte que separa Kumari House (la casa de les princeses) de l’Hotel Horizon, el meu allotjament a la capital del Nepal, no dura gaire més de 10 minuts a peu, no obstant això, se m’ha fet llarg després del dia tan intens que he viscut avui.
Encara arrossego cansament de les prop més de 12 hores que vaig haver de passar a l’aeroport de Doha (Qatar). Tot i ser un dels aeroports més grans del món, i comptar amb sales de descans, no disposa de gaires llocs realment còmodes on poder passar la nit, així que vaig optar per dormir al terra en una sala, això sí, amb moqueta.
Aterrar a l’aeroport de Kathmandú, especialment després de venir d’un país carregat d’excessos i luxes com és Qatar, és una bona manera de conscienciar-te del que t’espera per davant. Mentre esperava la sortida de la motxilla i el sac de roba per nens, observava l’entorn i me n’adonava que tot allò poc o res tenia a veure amb el que vaig viure a l’aeroport internacional de Doha.
Després de quasi una hora d’espera, i entre la multitud de nepalís que recollien TV LED d’importació, va aparèixer per fi la meva motxilla, mentre ja pensava en el que hauria de comprar en el cas de què la motxilla no aparegués. Tots sabem la feinada que és perdre l’equipatge quan arribes al destí, però pensant-ho bé, només hi porto 2 pantalons, 2 samarretes de màniga curta, roba interior i les bambes de trekking, així que tampoc hagués passat res. Per sort, tot correcte!
A la sortida de la terminal s’aglomera una gran quantitat de persones. No tarden en aparèixer els taxistes que et prometen la millor tarifa per apropar-te al centre de la ciutat, mentre escoltes allò de “my friend“. No tinc res en contra dels taxistes, si més no dels de Kathmandú, però a l’hotel em van prometre que em recollirien, així que busco algun cartell on aparegui el meu nom o el nom de l’hotel. Per sort sento: -“Mr. Carrizo”. Costa de descriure l’alegria de sentir el teu nom quan aterres a un país completament desconegut per tu, especialment després de passar més de 24 hores en avions i aeroports.
Avui al matí m’he llevat i he esmorzat a la terrassa de l’hotel, on he pogut llegir la premsa local en anglès, un bon referent per saber el que passa realment al país. El bloqueig que l’Índia ha imposat al Nepal, dies després de què s’aprovés la primera constitució, no facilita la tornada a la normalitat d’aquest petit país envoltat per dues de les principals potencials mundials com són l’Índia i la Xina. Ningú sap el que passarà, ni quan durarà el bloqueig, però el cert és que moure’s en transport públic o privat per la ciutat resulta quasi impossible. Pel carrer es veuen molts comerços tancats com a conseqüència, o bé per la davallada del turisme com a conseqüència dels terratrèmols dels mesos d’Abril i Maig, o pel bloqueig que evita que moltes mercaderies que entren per terra des de l’Índia arribin al seu destí. Això ha fet que em sigui impossible llogar una moto per moure’m per la ciutat. Si trobem un punt positiu d’aquest bloqueig, és que la manca de trànsit ha permès reduir la pol·lució que envolta la vall de Kathmandú.
Després de comprar una SIM pel telèfon mòbil i situar-me en el mapa, he pogut arribar caminant fins al districte de Dhalko, on tinc una de les primeres visites obligatòries de la ciutat, Kumari House, una casa d’acollida fundada fa més de 14 anys per en Toni Aguilar, un barceloní que va passar gran part de la seva vida entre La Roca o l’Ametlla del Vallès.
De seguida em rep amb una forta abraçada i comencem a xerrar i compartir experiències. Amb el suport d’altres persones i The Direct Help Foundation han construït la Kumari House, una casa que acull i cobreix les necessitats més bàsiques de vídues i nens del barri, un col·lectiu afectat especialment en societats com aquesta on la dona depèn sempre del seu marit en molts sentits.
Després d’unes hores me n’adono que no serà fàcil seleccionar les persones que més necessiten l’ajuda de tercers. Els terratrèmols no van ajudar gaire un país castigat per la corrupció i la mala gestió del govern. Per si fos poc, la falta de la solidaritat entre els mateixos nepalís per raons de casta o religió, o la falta de ganes de treballar d’aquells acostumats a viure de les ajudes externes, així com la discriminació que pateixen les dones en una societat extremadament masclista no posen fàcil la recuperació econòmica del país.
A mesura que passin els dies entendré millor com funciona tot això i com seleccionar correctament aquelles persones o col·lectius que més necessiten l’ajuda.
Tornant a Kumari House, avui s’ha celebrat el 14è aniversari de la creació d’aquesta casa que tant bona tasca està fent pel que he pogut veure avui amb els meus propis ulls. Espero poder entrevistar en Toni (si es deixa), doncs crec que és una persona d’aquelles amb les que passaries hores i hores parlant. No només pel seu coratge de tirar endavant un projecte com aquest, sinó també per la seva amabilitat i generositat. En Toni segurament no apareixerà a la Lonely Planet (guia reconeguda per multitud de viatgers occidentals), tot i que les seves paraules, però sobretot la seva experiència, és una de les millors guies que algú amb un objectiu com el meu pot tenir aquí.
En Toni m’ha definit com un bon comunicador per algun dels articles que ha pogut llegir al blog, però es farà molt difícil de transmetre el que avui he pogut viure al costat de tots els nens, nenes, mares, personal i amics de Kumari House.
El dia ha començat amb una cerimònia on entre tots hem encès uns ciris que representaven els diferents patrocinadors que fan possible el projecte. Entre tots hem anat encenent una per una les llums que il·luminen les vides d’aquelles persones que tenen l’oportunitat de ser ajudades d’una manera o altra per la fundació.
En acabat, hem pujat al menjador on ens esperaven uns pastissos. Hem menjat plegats, però abans les nenes i nens han cantat alguna cançó, mentre els mirava les cares de felicitat i alegria que feien. Ha estat un moment especial, una bona benvinguda pel meu primer dia a Nepal, un país caracteritzat per la multitud de muntanyes de més de 8.000 metres que lluiten per tocar al cel, però alhora on milers de persones, especialment dones i nens, lluiten per recuperar la dignitat i igualtat en una societat difícil d’entendre.
Namaste Toni, Namaste Kumari House.
Si vols saber més de la gran tasca que The Direct Help Foundation fa a Kathmandú pots visitar la seva web aquí.
