És difícil sorprendre una persona que ha posat els peus a quasibé 70 països, però quan ens proposem sorprendre a algú tant especial com el nostre pare succeeixen coses com les d’aquest cap de setmana.
Situada a **Tavèrnoles**, la casa de l’**Aguilar Rural** té tot allò que buscàvem, de fet hem trobat molt més del que inicialment teníem pensat.
Amb una ubicació privilegiada al parc natural de **Guilleries-Savassona**, la masia ofereix múltiples oportunitats pels que busquen un oasi sense haver d’anar molt lluny.
A només uns quilòmetres del **Pantà de Sau**, aquest és un espai pels amants de la natura, la gastronomia o l’esport.
En arribar, la Mònica ens va donar les claus de l’apartament on ens hem allotjat durant aquests dos dies. Tot i estar bocabadats per l’entorn i per la majestuositat de la masia, no vam perdre massa temps, ens vam calçar les sabatilles d’esport per apropar-nos fins al **Salt de la Minyona**. Les vistes des d’aquí són espectaculars. No és un bon lloc per apropar-se si es té una mica de por a les alçades, doncs la caiguda des d’aquest punt és d’unes quantes desenes de metres.
Avui pel matí em volia llevar aviat per anar a veure la sortida del sol des dels cingles, però ahir el sopar es va allargar més del compte i ha estat impossible llevar-me quan el despertador ha sonat a les 06:00 hrs. Es va fer molt difícil aixecar el sopar d’ahir nit. No trobàvem mai el moment per deixar de parlar de les múltiples aventures i experiències de viatge que acumulàvem entre tots.
Després d’aixecar-me a una hora raonable i seguint els consells d’en **Gerard**, m’he dirigit fins al forn de pà de Folgueroles amb l’intenció d’agafar una de les millors coques que he provat recentment.
Després de l’esmorzar, hem fet dos grups, uns cap avall, cap a la plana. Els altres cap amunt, direcció al **Puig del Far**.
Feia un sol radiant. Ningú ho hagués dit després de veure la pluja de llamps que des de la distància observàvem abans d’anar a dormir.
Amb quasibé una hora de recorregut hem arribat fins al Puig del Far. Abans d’arribar fins el cim, hem hagut de creuar una zona de roca on he pogut veure que s’hi practica l’escalada. Ha de ser espectacular estar penjat de la roca amb unes vistes com les que es tenen des d’aquest punt a l’esquena.
Per la tarda, passades les 17.00 hrs ens hem despedit d’aquest paratge, però hem promès que no tardarem a tornar-hi.
Ja de tornada i abans d’arribar a Tavèrnoles hem fet una última parada per accedir a peu fins a l’**Ermita de St.Feliuet** (1035). Aquesta construcció pre-romànica està situada a un punt elevat amb unes vistes privilegiades. Per arribar-hi cal passar per la roca dels sacrificis, una roca enorme que pel que sembla servia per fer sacrificis a l’època del neolític o per fer els aquelarres de les bruixes. Resumint, que més val no estar-hi massa estona pel que pugui passar.
De ben segur que aviat tornaré per aquests indrets, ja sigui caminant, corrent o amb bicicleta. I de ben segur que m’allotjaré a **Ca l’Aguilar**!
