Fa uns dies que es parla molt dels fets relacionats amb l’empresa Iveco. La jove Verónica es va treure la vida després que un vídeo sexual gravat fa anys per la seva ex-parella es propagués ràpidament entre els seus companys de feina.
Quan passen aquest tipus de coses cadascun assumeix la seva part de responsabilitat, o co-responsabilitat. Totes i cadascuna de les persones que van rebre el vídeo i el van continuar difonent són, en part, responsables dels fets. Però aquest és un altre debat.
Avui m’he decidit a escriure aquest article en relació a les declaracions que va fer Fran Rivera sobre els fets dies després. «Els homes, i sóc home i ho dic, no som capaços de tenir un vídeo així i no ensenyar-lo» va explicar Rivera en un programa de televisió fent referència al succeït.
Doncs bé, sóc home i ho dic, no m’agraden aquest tipus de vídeos i no els ensenyo ni comparteixo amb altres homes. A vegades em sento incòmode amb el contingut d’alguns vídeos i imatges que rebo, generalment a través de grups de WhatsApp. No m’agraden. I no per això em considero menys home que els altres.
Em nego a pensar que per naturalesa els homes som així. Em nego a continuar mirant cap a un altre lloc quan passen coses com aquestes. Em nego a continuar sent esclau d’aquestes etiquetes que tant pesen, i que tant mal fan, i ens fan. Ja n’hi ha prou.
Altres entrades relacionades amb la masculinitat:
Los niños sí lloran (y los hombres también). El verdadero significado de la masculinidad
Las máscaras de la masculinidad
