Sóc un apassionat del setè art, el cinema, escapant-me sempre que puc per gaudir d’una bona estona on només importa el que s’està projectant en aquell moment i en aquell espai. Lo bò del cinema, a diferència d’altres mitjans audiovisuals, és que al llarg de tota la filmació que es projecta no existeix cap distracció entre l’emisor i el receptor, bé, sempre hi ha algun maleducat que no respecta l’espai i el moment dels altres, però aquest tema ja el tractaré en un altre post. Perquè així sigui sempre poso el mòbil en “airplane mode” i evito qualsevol contacte amb l’exterior, de fet, una de les coses que m’agrada i un exercici que recomano de fer és anar-hi sol…ei això no vol dir que no vulgui companyia!
Intentaré respectar l’ordre cronològic.
Intocable (The Intouchables)
Va ser el 19 de Març, el dia de Sant Josep, quan em vaig autoregalar uns minuts en solitari per poder veure aquesta peli. La crítica era molt bona i tothom en parlava. Va ser la primera vegada que anava sol al cine i va ser un festival d’emocions. El film narra la increíble relació d’amistat entre Philippe i Driss, un tetraplègic i el seu cuidador. Us deixo el trailer per si no heu tingut oportunitat encara de veure-la.
La carta de presentació és la següent frase “Sometimes you have to reach into someone else’s world to find what’s missing in your own.”
El Guerrero Pacífico (Peaceful Warrior)
Aquesta no vaig tenir la sort de disfrutar-la al cinema, però va ser el meu company d’entrenament de córrer, l’Òscar, que me la va recomanar. Amb l’Òscar comparteixo grans aficions com l’esport i la muntanya, a més tenim forces coses en comú i veiem les coses des de punts de vista semblants! Des d’aquí et dono les gràcies amic per la recomanació i per les xerrades, cervesetes, entrenos que hem compartit i les aventures que ens falta encara per viure.
La pel·lícula és una adaptació per la gran pantalla d’un llibre de Dan Millman i narra la història d’un gimnasta d’èlit que s’haurà d’enfrentar a ell mateix per superar els obstacles inesperats que se li plantegen, per fer-ho tindrà la companyia d’un desconegut, en Sócrates.
D’aquesta pel·lícula s’en poden extreure moltes frases d’aquelles per posar a la nevera de casa, per posar-ne alguna, “Everything has a purpose, even this, and it’s up to you to find it.”
Persiguiendo Mavericks (Chasing Mavericks)
Va ser el diumenge 02 de desembre quan vaig escapar-me ben dinat al cine per disfrutar d’aquesta obra d’art que narra la història real de Jay Moriarty, un surfer de Santa Cruz (CA) qui entrenat per una llegenda local del surf va tenir la oportunitat de surfejar una de les onades més perilloses i reconegudes mundialment, Mavericks.
L’horari no va ser el millor perquè la feien a les 16.00 hrs de la tarda i justament aquell matí havia corregut la “Trenca cames” de 15 kms, però el moment va ser únic, a més, vaig recordar un dels llocs que vaig visitar a l’Octubre mentre fèiem la travessa de la costa oest americana (http://westernadventures2012.wordpress.com/2012/10/18/santa-cruz-surf-city/).
