Cada dia és una aventura que cal viure intensament.
Quan et lleves cada dia amb aquesta actitud, passen un munt de coses al teu voltant, i avui la meva aventura d’aquest dilluns ha acabat així:
Ha estat un dia intens i alhora divertit. És cert que durant les últimes setmanes he perdut una mica la connexió amb la natura, i per què no dir-ho també, amb mi mateix. M’he vist absorbit per un munt de projectes i compromisos tant en l’àmbit professional com personal.
És curiós com anem ajornant allò que sabem ens ajuda a superar l’stress i els nervis, en el meu cas, sortir a córrer per la muntanya o fer yoga. Ho postposem perquè tenim la mala costum de donar prioritat a la resta de coses, quan en el fons nosaltres hauríem de ser sempre la màxima prioritat.
Avui he decidit que tot i tenir un munt de coses per fer, necessitava estar en silenci, i he decidit sortir a córrer pels boscos que tinc a només uns minuts de casa. Ha estat durant la tornada, quan he sentit la necessitat d’aturar l’entrenament. La imatge que tenia al davant m’ha obligat a fer-ho. Tot i no seguir massa sovint les notícies que ens arriben dels mitjans audiovisuals, no he pogut escapar del desastre que ha tingut lloc al Nepal. Guardo uns minuts de silenci i em transporto molt lluny d’aquí. No cal anar tan lluny per adonar-te’n que la vida pot canviar en qüestió de minuts.
Sovint ens pensem que som immortals, ens creiem que viurem eternament. Però de sobte t’adones que els dies, les setmanes, els mesos… simplement se’n van, desapareixen.
Cada dia tenim l’oportunitat de crear la millor versió de nosaltres mateixos, d’aprendre dels nostres errors, de fer del nostre entorn un lloc millor on poder viure, d’ajudar de manera desinteressada a algú que ho necessita, de regalar un somriure a un desconegut o simplement… per existir amb consciència.
Tots hauríem de convertir els nostres dies en increïbles aventures, ja que només així aconseguirem allò que tants busquen amb tanta ànsia: viure eternament.
