De Campdevànol a Gósol

Fa estona que dono voltes dins la tenda de campanya. Fa calor i la humitat és molt alta. Em costa agafar el son, i aprofito per fer un repàs mental al recorregut que separa Gósol de Campdevànol, el punt des d’on hem sortit avui al matí. Ha estat un dia molt intens i de força estona damunt la bici. Necessito aire fresc. Surto de la tenda. No se sent res de res. Alço la mirada al cel i el que veuen els meus ulls és difícil de descriure amb paraules. Crec que mai fins ara havia vist tants estels damunt el meu cap… simplement, impressionant. No em puc resistir i crido al meu company de viatge, en Marco: “Surt de la tenda nen! Has de veure això!”

Quan en Marco em va dir de fer un cap de setmana de cicloturisme no vaig dubtar-ho ni un moment. Malgrat no disposar d’una bicicleta específica per aquest tipus de ruta, em vaig apuntar de seguida: “Quan vulguis!” vaig respondre. Dit i fet. Vam buscar ruta a Wikiloc, i després de mirar dues o tres opcions, vam escollir el recorregut que surt de Campdevànol fins a Gósol, passant per Gombrèn, La Pobla de Lillet, Guardiola de Berguedà… i un seguit de pobles que em són desconeguts.

Dia 1. Campdevànol – Gósol. Incomoditat. Aprenentatge

En arribar a Campdevànol amb el cotxe, descarreguem el material i ens disposem a carregar tot el que creiem necessitar en els diferents suports que ambdós portem a cadascuna de les bicis. De seguida me n’adono que no porto la millor muntura per fer aquest tipus de viatge. És una bicicleta de muntanya, d’alumini (poc adequat per portar molts de quilos). Carrego les alforges que m’han deixat per l’ocasió. Menjar, aigua, roba per estar còmode en arribar a destí, algun recanvi per si punxem, la tenda, el fogonet per cuinar al vespre, etc. Un cop carregada no és ni molt menys la bicicleta amb què acostumo a entrenar. Mare meva! Com se suposa que haig de pedalar aquí al damunt durant 130 kms? Pujo al damunt i em trobo amb el primer problema: els talons toquen les alforges, per la qual cosa haig d’utilitzar uns cables perquè facin pressió sobre aquestes i en redueixin el volum… i això només és el començament.

En Marco té més pràctica i sembla tenir-ho tot perfectament calculat. És dissenyador gràfic. És metòdic, calculador. No se li escapa res. En canvi, jo, tot el contrari. Poc planificat en aquest tipus de coses i el rei de la improvisació.

Tot i que es tracta d’una activitat quelcom diferent, no puc evitar recordar els dies de ruta que vaig fer per la zona de Dordogne-Perigord a França fa poc més de 4 anys.

Els inicis sempre són durs. Els primers kilòmetres em noto incòmode damunt la bici. El seient comença a fer mal i ni tan sols fa una hora que pedalem. Això serà entretingut. De seguida arribem a Gombrèn, des d’on podem veure el Santuari de Montgrony. Massa amunt per arribar-hi pedalant.

Ràpidament ens plantem al primer port del dia, el Coll de Merolla (1.090m), que fa de frontera natural entre el Berguedà i el Ripollès. La pujada és prou divertida però la tornada encara ho serà més. Un cop som al punt més al ja podem veure el Pedraforca al fons. Es veu molt lluny, però ens serveix com a referència, ja que Gósol està just als seus peus.

Portem un bon ritme. Anem parant per fer fotografies i gravem algun vídeo divertit per trencar la rutina. Al ser una carretera secundària no hi ha masses cotxes. La incomoditat inicial a poc a poc va desapareixent.

La baixada que ens porta fins a La Pobla de Lillet és divertida i es pot fer de pressa, però haig d’anar amb compte amb el pes que porto. En algun punt em sembla perdre el control quan “plego” massa la bici. Només em faltaria una caiguda ara. A més, sento algun soroll estrany en el quadre d’alumini que no està preparat per carregar tants quilos.

Parada a Guardiola de Berguedà

Arribem a La Pobla de Lillet. Anem frescos, així que fem via i seguim per una carretera més ample i transitada, la B-402 que ens porta fins a Guardiola de Berguedà. En aquest punt fem una parada tècnica. Mengem quelcom ràpidament i acordem parar per dinar al cap d’una hora.

Continuem en direcció Berga però trenquem a mà dreta cap a Maçaners. Ara sí que comença el desnivell. En pocs quilòmetres anem guanyant alçada. El sol apreta i comencem a notar els kilòmetres a les cames. Em començo a preguntar si no havíem d’haver parat a dinar a Guardiola. Massa tard per penedir-se. Seguim pujant. En Marco no té aigua i me n’adono que jo he begut poc líquid. Ens partim una ampolla d’aigua que porto de suport. Porto uns metres d’avantatge sobre en Marco. Me n’adono que no ve. Alguna cosa no va bé.

Faig mitja volta i el trobo al voral de la carretera. “He trobat un mòbil” em sembla sentir. “És un iPhone 6” em diu quan encara no he arribat fins on ell es troba. Està encès. Té la pantalla lleugerament trencada però funciona i no està bloquejat. Ens afanyem a buscar les últimes trucades per mirar de trobar el propietari. Anul·lem el bloqueig de pantalla i seguim pedalant esperant que algú truqui per reclamar-lo.

Després de l’anècdota del telèfon pedalem uns minuts i per fi veiem una de les muntanyes més emblemàtiques de la nostra terra, el Pedraforca. L’espectacular vista ens fa oblidar per uns moments l’estona que pedalem sota el sol i les hores que portem damunt la bici. Allò que fa estona vèiem de molt lluny des del coll de Merolla, ja ha passat de ser una simple silueta en l’horitzó per convertir-se amb una autèntica obra d’art de roca. En aquest punt sembla que agafem forces i aprofitem per incrementar el ritme sense fre per arribar a Maçaners, on dinem a peu de carretera, a Cal Tahona. Aconseguim parlar amb algú responsable del telèfon i els diem on l’hem deixat. L’altra persona al telèfon sembla no creure’s que haguem recuperat l’iPhone i l’haguem entregat sense demanar res a canvi. Esperem que aquest bon karma ens sigui retornat tard o d’hora.

Potser hem menjat massa. La calor torna a apretar de valent, però sembla que d’un moment a l’altre la cosa canviarà. Al fons de la vall, a la nostra esquena, veiem uns núvols negres que no fan massa bona pinta. Esperem que quan arribin a la nostra posició ja estiguem a destí. Ràpidament ens plantem a Saldes i comença un altre port que ens durà fins a Sorribes i finalment Gósol.

Arribada a Gósol (accent a la O tancat)

En arribar, els núvols ja estan al damunt. Per uns moments dubtem si seguir pel coll de Josa per trobar algun indret on plantar la tenda de campanya, o si fer nit a Gósol. Mirem el meteocat i precisament hi ha un “avís de perill” en el punt on som. Parem i prenem alguna cosa mentre esperem com evoluciona la meteo. Sembla que passa de pressa. Parlem amb un ancià del poble, i ens diu: “res res, això res, com a molt quatre gotes”. Així que seguint el savi consell, seguim amunt. En aquest punt el desnivell és molt pronunciat i notem la fatiga a les cames. En arribar al punt més alt del port, al voltant dels 1.670m, decidim que farem aquí la nit. Busquem ubicació i “plantem” la tenda. Ens traiem la roba suada i ens posem còmodes. Encara queden uns minuts de llum que cal aprofitar abans no se’ns tiri la nit al damunt. El GPS indica una distància de 67 kms i un desnivell positiu d’uns 1.300m.

campament

coll-de-josa

Des d’aquest punt hi ha una panoràmica espectacular de Gósol als nostres peus, el Pedraforca a l’esquerra i el Gallina Pelada al fons. Deixem que el silenci sigui l’única “banda sonora” del moment. El sol ràpidament s’amaga i la foscor fa acte de presència. Estem afamats. Escalfem el menjar i obrim un vi negre de la terra, Cap de Ruc, que un servidor ha hagut de carregar durant tota la jornada. Per cert, és potser per aquest motiu que em sembla tastar un dels millors negres del Montsant. Només tenim la llum dels nostres frontals. De sobte, en Marco em diu: “mira això!”. Em giro, i a escassos 3 mestres puc veure perfectament una guineu que sembla hagi vingut a dir-nos “bon profit”. Per uns moments es queda immòbil i ens mira. Què deu pensar?

Aprofitem per recordar els millors moments del dia. No disposem de cap passatemps. Evidentment no tenim tele, ni ràdio, ni llibres, ni cartes…res. Ni falta que fa. Sembla que tinguem tot el temps del món, però la realitat és que ens anem apagant degut a l’esforç que portem al damunt. Anem a dormir, això sí, hem de fer mans i mànigues per aïllar-nos de les aranyes. Mare meva! Està ple!

Dia 2. Coll de Josa – Campdevànol. Un descens més ràpid del previst

Ens llevem amb les primeres llums del dia. No tenim pressa. Teòricament la jornada d’avui no ha de ser tant dura, però tenim ganes de pedalar. És curiós l’efecte que produeix la bicicleta. És dur, sí, però les bones sensacions ho amaguen tot. Avui és 11 de Setembre, i per primera vegada no seré al costat de catalanes i catalans als carrers de Barcelona. Em sap greu, però porto l’estelada al damunt. A més, som al costat del Pedraforca, una muntanya que forma part de la història del catalanisme.

De seguida tenim tot el campament recollit. Ho deixem tot tal com estava el dia anterior per no deixar cap mena de rastre de la nostra presència. Un te calent i alguna cosa dolça per acumular energia és el nostre esmorzar, tot i que ja tenim present aturar-nos a Gósol.

La baixada fins a Gósol és tant divertida com perillosa, si més no, per mi. En baixada no tinc res a fer amb en Marco i m’haig de resignar a veure com a poc a poc es va allunyant. En aquest tipus de terreny una mountain bike amb rodes de terra no té res a fer contra una bici de carretera en tota regla (tot i que el meu company va amb una Pinarello clàssica “Home Made”). Tot i que això és una aventura sense cap caire competitiu, és inevitable anar comparant els ritmes d’un i de l’altre.

Avui en Marco s’ha llevat amb més ganes i energia que el dia anterior. Durant tota la jornada demostrarà que és “el rei de l’asfalt“. L’etapa d’avui no presenta massa desnivell positiu, però ens hem de reservar per quan arribem al temut coll de Merolla. Fer-lo de tornada serà distret. Ens adonem que el ritme de baixada és molt bo, potser massa i tot perquè els kilòmetres van caient en pocs minuts.

En poca estona ja hem fet la major part del desnivell, negatiu en aquest cas. La baixada és divertida, però quelcom perillosa. La carretera està més transitada que ahir dissabte. No m’agraden els cotxes, potser és per això que sóc de terra, no d’asfalt. Som a l’altura de Guardiola de Berguedà i només ens queden uns 8 kms per arribar a La Pobla de Lillet. Els kilòmetres cauen ràpidament i ens plantem a La Pobla abans d’hora. Decidim fer una paradeta en algun bar del poble abans d’agafar el Coll de Merolla, la pujada serà divertida i distreta, sobretot després de dinar, a les 15.00hrs.

A poc a poc ens allunyem de La Pobla de Lillet i ens endinsem en aquest laberint de corbes. De seguida perdo en Marco. Va més fort i no puc seguir el seu ritme. En aquest tipus de pendent no tinc res a fer amb una mountain bike. Hi ha algun moment en què miro de concentrar-me en la meva respiració. Trobo un ritme còmode i me n’adono que això és com una meditació en moviment. Desapareix el cansament i poso tota la meva atenció en la cadència de la pedalada com si es tractés d’un mantra. Els quilòmetres passen. Miro a l’esquena i veig molt lluny el punt de partida d’avui, el Pedraforca. Que ràpid hem baixat!

Em retrobo amb en Marco en el punt més alt del port i iniciem plegats la baixada que ens portarà fins a Gombrèn, en primer lloc, per arribar finalment a Campdevànol (Ripollès).

Han estat només 2 dies, però sembla que haguem estat fora molt més temps. Ens abracem, riem, i comencem a desfer tot l’equipatge que portem al damunt de les bicicletes. Mentre carreguem les bicis, li pregunto al Marco: “com ho tens al Novembre per buscar una altra ruta?”