Ja feia dies que tenia una ruta en ment, i aquest passat dissabte va ser el moment de fer-la. Es tracta de la travessa que surt del Collet de les Barraques, a prop de Planoles, fins a Llívia a la Cerdanya, passant pel Puigmal.
A les 07.00h del matí em recull l’Òscar, company habitual d’aquest tipus d’aventures. De seguida ens plantem al punt de sortida, després de deixar la N-152 o Collada de Toses. Són les 08.30h aproximadament quan comencem a caminar en direcció al Puigmal, que tímidament es pot intuïr des de la sortida.
Els primers passos en alta muntanya sempre són durs, doncs es nota l’alçada i no és fàcil agafar el ritme. L’Òscar m’acompanyarà els primers quilòmetres fins el cim, i després seguiré en solitari fins a Llívia, així que el company de ruta em proposa que sigui jo el que marqui el ritme de pujada. Cap dels dos coneixem aquesta vessant del Pirineu, però de seguida quedem bocabadats per les vistes que tenim al nostre voltant.
Avancem en direcció cap al Puig de Dòrria (2.547m), lleugerament a l’oest de la nostra posició. Després de caminar uns minuts, aconseguim agafar un bon ritme, però la pendent comença a ser considerable. Amb poc més de 4 quilòmetres hem pujat uns 600 m. i en aquest punt ens relaxem una mica. Estem en el punt conegut com el pas dels lladres, i el vent comença a ser moderat. Ens equipem amb els paravents, però ens lamentem com sempre d’haver oblidat els guants. Aquesta zona sempre és coneguda pel fort vent que hi bufa, de fet, he hagut d’abandonar la pujada al Puigmal en dues ocasions a l’hivern amb esquí de muntanya.
Arribem al punt més alt de l’estació d’esquí d’Err-Puigmal, i em lamento una vegada més de veure aquestes instal·lacions fora de servei degut al tancament per falta de finançament. Els propers metres són agradables, sense massa desnivell fins arribar al Clot de la Pastera (2.649 m), en aquest punt busquem un lloc on refugiar-nos del vent per menjar alguna cosa abans de fer la pujada final fins el cim.
No ens entretenim massa i seguim de seguida. Ens creuem amb una parella d’excursionistes que baixen després de fer el cim molt aviat al matí, i ens adverteixen que les condicions a dalt ara són bones, però que minuts enrere el vent era molt fort i es feia molt difícil caminar.
Amb el ritme ferm, assolim el cim del Puigmal (2.910 m) i ens fem alguna foto. Les vistes des d’aquest punt, un dels més elevats del Pirineu Oriental són realment espectaculars. Podem contemplar el Montseny, el Catllaràs, el Cadí-Moixeró, el Capcir… això sembla no tenir fi. Miris on miris, muntanya.
Mentre fem alguna foto, veiem arribar un home de 82 anys, i al cim l’espera un company amb uns anys de menys, però amb pròtesi de cadera. Amb l’Òscar fem broma i ens preguntem si tindrem la sort de ser nosaltres els que fem el cim amb una edat com la d’aquests 2 enamorats de la muntanya i la natura.
Ha arribat l’hora de despedir-se, l’Òscar tornarà fins el cotxe i a mi em toca seguir la ruta fins al meu destí.
La baixada la faré per la ruta que ja conec i que he fet vàries vegades anteriorment, passant pel Puigmal Petit del Segre (2.812 m) i girant cap a l’Oest en direcció la base de l’estació d’esquí d’Err-Puigmal. Durant la baixada passo per alguna zona on encara s’acumula un bon gruix de neu, i provo de baixar-lo ràpid lliscant.
Els propers metres són tècnics, amb una zona de pedra trencada que t’obliga a frenar bé les cames si no vols baixar pel dret rodolant.
Un cop a la pista asfaltada que porta fins al parking de l’estació, no hi ha alternativa possible, i se’m fa molt pesat. El sol pica de valent i són prop de les 12:30 hrs. Porto unes 4 hores caminant i la baixada m’ha carregat lleugerament els quadríceps.
En aquest punt no conec la ruta, així que haig de desplegar el planell topogràfic per tal de buscar algun corriol o petit sender que em porti cap a Err. El trobo de seguida, i agreeixo el fet de poder deixar l’asfalt dels últims quilòmetres. Ha estat realment molt pesat!
Aprofito l’ombra dels avets per cobrir-me del sol intens que cau des de fa estona. Sens dubte la previsió del meteo.cat era molt encertada, sol i calor!
A l’entrada d’Err, la pista asfaltada es bifurca. Agafo el camí de l’esquerra. Tot i estar a la “civilització” aquí no es veu ni una ànima pel carrer. Això sí, de sobte veig creuar una serp davant meu que sembla fugir de la calor.
Arribo a una font, on aprofito per remullar-me la cara i el cap. El cansanci es comença a fer evident. Falten només uns pocs quilòmetres que em portaran fins a Gorguja i finalment Llívia.
En total han estat 6 hores i 44 minuts, fent alguna que altra parada per menjar i fer alguna fotografia. La distància ha estat de 26,23 kms i un desnivell acumulat al voltant dels 3.000 m.
En resum, TOTA UNA AVENTURA! i ara què?
Pots descarregar-te el track en format GPX de Wikiloc.
