Són les 06.30 hrs del matí quan sona el despertador de l’Esther, però no serà fins ben bé les 06.45 hrs que comenci l’activitat a dins l’apartament que vam reservar a Bolquere (Cerdanya Francesa). Ràpidament seiem a la taula circular que ocupa gran part del menjador o sala d’estar del nostre petit cau. L’Esther, la Raquel, el Raul, l’Òscar i jo comencem a esmorzar. Estem nerviosos però amb ganes de què comenci la Kilian’s Classik, la cursa que hem estat preparant aquestes últimes setmanes.
Són les 07.45 hrs i de seguida agafem els cotxes per anar fins a Font Romeu. En total som 10 persones, doncs amb nosaltres (els corredors) ens acompanyen uns bons amics que han decidit pujar fins al Pirineu per animar-nos.
Un cop a la línia de sortida es comença a notar el nerviosisme. És la meva primera cursa d’alta muntanya. Al carrer principal de Font Romeu s’agrupen al voltant de 1000 corredors que faran la cursa de 25 o 45 kms. Entre nosaltres destaca el Team Salomon, format pel gran Kilian Jornet i els seus companys.
És tard i la sortida es retarda fins les 08.50 hrs aprox. Molts dels participants porta a l’esquena una motxilla amb líquid, gorra i ulleres de sol, per combatre les condicions de calor que es viuran al llarg de la cursa.
Sortim des d’una alçada de 1.757 m aproximadament, i després de recórrer uns metres pel poble deixem l’asfalt. De seguida començo a notar l’alçada. Els primers metres són força lents ja que el nombre de corredors fa que no puguis avançar massa. Me n’adono de què m’he quedat en rera. L’Òscar, el Raul i l’Esther són davant meu. A banda i banda del recorregut la gent ens anima i ens crida.
Poc a poc el nerviosisme inicial va desapareixent. Ara ja no hi ha temps per pensar en res més que no sigui córrer. No deixem de pujar progressivament fins al km.8 on se sitúa el primer avituallament. Una mica de coca-cola, aigua i fruits secs per agafar forces per fer la primera pujada forta del recorregut que ens portarà fins als 2.200 m., fins el Roc de la Calma. Els nostres amics ens esperen a dalt, amb molt bon criteri, per animar-nos efusivament.
Des d’aquest punt les vistes de l’estany de Les Bulloses al fons és espectacular. Miro en rera per gaudir d’unes espectaculars vistes del Puigmal, Cambre d’Aze, el Cadí-Moixeró…increïble!
Després d’aquest punt ve una forta baixada molt pronunciada i perillosa d’uns 2 kms aproximadament fins arribar a l’estany de la Pradella (1.950 m). Hem deixo anar. Les baixades són el meu fort i aprofito per avançar a bastants corredors. De sobte trobem un corredor al terra que està sent atès pels bombers. Sembla que s’ha torçat el turmell i no podrà seguir.
Un cop arribem a l’estany, pugem progressivament fins a l’estany de Les Bulloses, punt en el que se separen els recorreguts de 25 kms (a mà esquerra) i 45 kms (recte). Agafo el trencall a mà esquerra i enfilem per una pujada força tècnica de roca, arrels i arbres. Travessem un rierol i seguim pujant fins arribar a l’estany Negre i l’estany Llat (2.180 m). Passem per una zona on es veu força neu molt a prop. Anem resseguint el perímetre del llac…ufffff això no es pot descriure amb paraules! el paratge és preciós i molts corredors aprofiten per fer alguna foto. Em despisto i en algun punt poso el peu dins l’aigua. Hi ha multitud de rierols i basses d’aigua, fet que fa que hagis d’anar saltant com una granota amunt i avall sense perdre de vista les roques que et podrien deixar fora de cursa ràpidament.
Arribem a un altiplà on gaudim d’unes vistes extraordinàries de la Cerdanya Catalano-Francesa. Comparteixo algunes paraules amb un corredor que casualment és de Granollers! hehe! Aquí pràcticament tothom corre de manera habitual curses de muntanya com aquesta i jo vaig perdut.
Arribem al km.17 on una forta baixada d’herba i terra ens porta fins a un altre avituallament. Els amics de Granollers ens esperen per seguir-nos animant de valent. Sembla que fa força estona que ha passat l’Òscar, així que no crec que el pugui atrapar.
En aquest punt ens trobem amb una forta baixada de pedra i roca molt i molt tècnica que fa patir de valent. Seguidament tornem a pujar de valent entre mig del bosc. Som al km.20 i encara ens queden per davant 8 kms. El cap em juga alguna mala passada i m’enganya fent que les cames no vulguin seguir endavant. Miro de concentrar-me en la respiració i m’enganxo al darrera d’algun corredor. De sobte, el noi que porto al davant comença a cridar com un animal i es tira al terra. Em parla en francés i crec entendre que té rampes als bessons. Li agafem les cames amb un altre company i l’ajudem a estirar fins que se li passa el dolor. Seguim pujant i fa molta calor. No porto motxilla hidratant i trobo a faltar l’aigua. Se m’apropa un corredor francés que molt amablement m’ofereix un glop de líquid.
Després de trobar l’últim avituallament de la cursa, arribem al cim de La Gallinera (2.127 m.) des d’on farem la última baixada de prop més de 6 kms. que ens portaran de tornada a Font Romeu.
Això no s’acaba mai i ja no puc més. Miro al terra i miro de distreure’m d’alguna manera, però ja no tinc més recursos. Me n’adono de què no tinc cap corredor al meu voltant i començo a riure i a parlar sol. Miro de motivar-me per enganyar el meu cap que m’obliga a baixar el ritme.
Els últims kilòmetres són un autèntic malson i sembla que no avanci.
M’acosto al poble de Font Romeu i començo a sentir l’enrenou de l’arribada. Això em dóna una mica més d’energia per seguir corrent. Ja és una realitat! miro el meu rellotge i veig que porto prop més de 3 hores i 30 minuts fent el cabra per la muntanya. En arribar al carrer principal, veig la línia d’arribada a uns 400 m. Començo a riure com un nen i a cridar d’alegria com un boig, sí sí, estic boig i m’encanta! L’Òscar ja fa estona que ha arribat i m’espera assegut a la vorera. El miro amb una barreja de satisfacció i ràbia (a la propera et guanyo!) i enfilo cap a la meta, on s’agrupen nens i grans a banda i banda per donar-te la mà. La pell de gallina i se m’il·luminen els ulls! Estic quelcom marejat i el cor em batega a tope. Al final han sortit 28 kms (3 kms. de regal!)
Seguidament arriben els altres companys de batalla, el Raúl i l’Esther! Ha estat un èxit i ens abracem contents i satisfets mentre cridem…yihaaaaaaaaa!!!!
Primera cursa d’alguns dels components del recent estrenat Montcar Adventure Team.
Gràcies als nostres animadors incondicionals: Glòria, Olga, Neus, Raquel, David i Barri. Gràcies als organitzadors i Gràcies al Kilian per dissenyar un traçat tant espectacular.
