Avui tinc una ressaca d’aquelles que duren dies i dies, i no d’alcohol precisament, si no de les emocions viscudes al llarg d’aquests darrers dos dies.
Feia temps que em passava pel cap la idea de celebrar una revetlla de Sant Joan d’una manera diferent i especial. Volia fer quelcom lluny de la ciutat. Tenia més o menys clar que volia agafar la tenda de campanya i fer nit a algun lloc d’alta muntanya, però no sabia exactament on.
Fa uns dies vaig comentar aquesta possibilitat amb en Jordi (també conegut com Tutto), un company de Yoga i un gran amic. A cap dels dos ens agrada planificar les coses a llarg plaç, així que tot es va anar decidint sobre la marxa. Li vaig proposar de fer quelcom que tenia en ment des de feia temps però que mai havia pogut realitzar, l’Olla de Núria, o el que és el mateix la volta circular a la Vall de Núria passant pels cims que l’envolten.
Com ja he dit, no vam planificar masses coses, però sí vaig mirar la previsió meteorològica al Pirineu. La veritat és que la zona Ter-Freser no pinta massa bé per diumenge nit, doncs informa de probabilitat de pluja i vent, però la previsió per dilluns és bona, així que decidim d’agafar els “trastos” i cap amunt.
La pista que separa Queralbs de Fontalba fa prop més de 11 kms, dels quals la majoria els fem amb una boira molt intensa que pràcticament no ens deixa veure el camí. Volem arribar a dalt abans no es fagi fosc i quasibé no ho aconseguim, doncs aparquem el cotxe sobre les 21.00 hrs.
Mentre descarreguem la tenda, veiem com una noia s’apropa corrent cap a nosaltres pel camí que va a Fontalba des de la Vall de Núria. Quan arriba a nosaltres, espantada i cansada, ens explica que dues amigues seves són enmig de la boira, desorientades. En Jordi s’ofereix de seguida per mirar de trobar-les mentre jo em poso les sabatilles de muntanya. A mesura que m’endinso cap a la boira amb en Carles, un noi que també ha pujat a fer nit allà amb la seva parella, veiem aparèixer en Tutto amb les tres noies. Pel que sembla, era el primer cop que feien muntanya i cap de les tres havia consultat la informació meteorològica i tampoc anaven equipades com cal per sortir en aquestes condicions. Tot queda en una anècdota.
Després de plantar la tenda i abrigar-nos, ja estem a punt per sopar. Ja dins la tenda, el pà amb tomàquet i fuet es converteixen amb el nostre sopar de revetlla. No sé si és l’alçada o els nervis, però tot està boníssim! Després de sopar ens apropem a la furgoneta d’en Carles i la Núria, doncs ens han dit que després de sopar passéssim a provar la coca de Sant Joan que han portat des de l’Esquirol. Xerrem i brindem amb el cava que he agafat abans de sortir de casa mentre expliquem les nostres “batalletes” en el món de la muntanya i l’esport. La Núria i en Carles són uns fora de sèrie que acumulen molts kilòmetres a les seves cames. No estem massa estona, doncs volem llevar-nos a primera hora del matí.
Són les 6 hrs i sona el despertador, tot i que fa estona que dono voltes. Entre una cosa i l’altra no hem dormit massa. A mitja nit s’ha girat un fort vent que feia trontollar tota la tenda i la sensació tèrmica era molt i molt freda. Per sort el dia és ben clar i sembla que podrem començar el trekking ben aviat.
Esmorzem ràpid. Ens acomiadem d’en Carles mentre ens desitgem sort. Ens abriguem fort. La temperatura està al voltant dels 2,5ºC i sembla que farà vent a dalt. Carregats amb les motxilles ens abracem i riem, som-hi!!!!!
Són les 7:30 hrs. L’inici es fa dur i costa molt agafar el ritme. Fins que no passen uns quants minuts no comencem a gaudir de la muntanya. La primera pujada es fa dura i no hi ha cap moment per descansar. Crec que he agafat massa roba i porto molt pes a l’esquena. Al cap d’una hora i mitja assolim el primer cim de la travessa, el conegut Puigmal (2.913 m). En arribar a dalt, el fred i el vent són considerables. Estem escassos minuts per fer la foto de rigor.
Seguim per la Collada d’Err en direcció el següent punt del recorregut, el Puigmal Petit de Segre. Hem agafat un bon ritme però el vent és moderat i l’aire és fred. Seguir el recorregut és força fàcil ja que en tot moment pots veure el traçat al terra. Ja portem una bona estona i passem fem el Puigmal de Segre (2.843 m) per seguir pel Coll de Finestrelles per acabar fent el cim del mateix nom amb una alçada de 2.828 m. Tota l’estona vas crestejant, per la qual cosa les vistes a banda i banda són espectaculars. A l’esquerra la Cerdanya Catalano-Francesa i a la dreta la Vall de Núria i més enllà. Veig als meus peus la meva estimada Vila de Llívia i una mica més enllà Font Romeu, el que serà el meu proper camp de batalla a la Kilian’s Klassik.
Seguim per la carena en direcció el Pic de Núria (2.794 m), per arribar fins el Pic d’Eina (2.789 m) i el Pic de Noufonts (2.861 m).
Van passant les hores i es comencen a notar els kilòmetres a les cames. Comença a aparèixer el cansament i en Jordi fa estona que em pregunta a quina hora farem una parada per menjar i reposar. Miro d’anar-lo motivant i li dic “mira Jordi, veus aquell cim allà al fons que té tanta neu a la vessant? doncs allà pararem per agafar forces per la segona part de l’Olla“.
Mentre el motivo a ell també em motivo a mi mateix, posant-me metes poc a poc. El fet d’anar assolint fites et dóna una mica més d’energia. És increïble el que la ment és capaç de fer en moments de cansament.
Seguim endavant fins al Pic de Nou Creus (2.799 m) i aprofitem per menjar una mica. Un plàtan, una barreta i un suc que compartim, no fós cas que ens empatxem!
A cada pic ens donem la mà i cridem amb alegria. Sembla una tonteria però aquests petits moments són els millors. Cal celebrar cada cim com si fós l’últim!
Ja hem agafat una mica de forces per arribar fins el Pic de la Fossa del Gegant (2.808 m) i un altra dels punts més alts del recorregut. Com podeu veure en el següent vídeo, estem força animats!
Portem unes 5,30 hrs caminant i ara ja comencem a delirar en algun moment. Per sort el fred i el vent han disminuït. Arriba un punt en el que camines per inèrcia però en cap moment pots baixar la guàrdia, doncs en algun punt hi ha algun pas una mica aeri on cal estar atent. Anem esquivant les plaques de neu que hi ha en algun punt del recorregut. En algun moment no és possible esquivar-les per la qual cosa cal anar amb molt de compte.
Enfilem ja cap a l’última part del recorregut per fer el Cim Baix de les Arques (2.782 m), el Cim de Rocs Blancs (2.784 m) i el Pic de Fontnegra (2.728 m).
En aquest punt ens despistem i ens desviem del camí, per fer el Cim de la Coma del Clot (2.739 m). Ens preguntem si forma part de l’Olla de Núria i davant del dubte decidim fer-lo. En arribar a casa ens n’adonem de què no forma part del recorregut, així que ha estat un cim “comodí”. Anem sobrats, cap problema!
Des d’aquest punt podem veure Fontalba al fons. Tenim el cotxe ben lluny i encara ens queda la baixada fins la Vall de Núria passant pel Pic de la Pala (2.475 m) i el Pic de l’Àliga (2.422 m).
Abans d’arribar al Santuari de Núria fem unes fotos espectaculars. Portem unes 8 hores de recorregut des de què hem sortit a primera hora del matí. Tenim gana i moltes ganes d’arribar al cotxe i treure’ns les sabatilles en el meu o les xiruques en el cas d’en Jordi.
Després de menjar alguna cosa ràpidament enfilem pel GR que porta fins a Fontalba des de Núria. Haig de dir que aquesta part del dia, tot i estar molt cansats, és realment espectacular i ens regala unes vistes aèries molt maques mentre algun isard creua per davant nostre.
Resumint…una jornada increïble amb un total de 9,46 hrs i 29,40 kms amb un desnivell acumulat positiu de 2.241 m.
