Per fi he pogut participar a la XVIII edició de la cursa de Les Tortugues a La Garriga. M’havien parlat molt bé de la cursa i calia aprofitar la oportunitat de córrer molt a prop de casa. Dies enrera havia mirat el recorregut i sabia que seria molt i molt divertit, sobretot per la part de terra.
Ha estat una nit llarga, doncs el nadó dels meus veïns s’ha passat la nit plorant i cridant, uffff! A més, crec que aquest canvi de temps no m’ha sentat gairé bé i estic agafant un refredat.
Sona el despertador a les 07.00 hrs del matí. Mare meva, si sembla que quasibé no he dormit res! M’aixeco del llit molt cansat. Ostres! Espero que un bon esmorzar em doni forces suficients per poder donar el millor de mi mateix a la cursa. Pà amb tomàquet i llonganissa, iogurt natural amb mel, maduixes, un parell de plàtans i un cafè.
Agafo els “trastos” i cap a La Garriga. Arribo a la zona esportiva de Can Noguera i recullo el meu dorsal, el 635, i el xip. No m’agrada el número. Ens trobem amb l’ôscar, en Raul i l’Esther i comencem a xerrar de les sensacions. No em trobo massa bé i comencen a aparèixer les pors i nervis dels minuts abans de la sortida.
Després de la sortida de les diferents curses de nens toca la sortida de les curses de 7 i 14 kms. Són les 09.30 hrs passades i ens hem adormit a la sortida doncs sortim molt enrera.
Els primers metres es fan molt i molt complicats. Hi ha forces corredors i els carrers no donen més de sí. Començo a adelantar tant com puc per poder agafar el meu ritme. M’enganxo darrera el meu mestre, l’Òscar i veig que tinc en Raul al costat.
No m’agrada l’asfalt però aprofito per apretar i adelanto tants rivals com puc, doncs sóc conscient que un cop arribi la terra el camí es farà més estret i serà més complicat. Fins el KM 3 no comença la terra, per fi! Sembla que no em trobo tant malament com pensava i puc mantenir un bon ritme. M’escolto la respiració i me n’adono de què estic molt fresc.
L’Òscar se m’escapa i crec que no el podré seguir. Els corredors que fan la cursa de 7 kms. es desvien a mà dreta i som molts els que ens plantegem seguir-los, doncs després de la intersecció arriba una forta pujada. Va som-hi que això acaba de començar. A mesura que anem pujant arribem a una zona elevada de camps i arbres que em permeten gaudir d’unes vistes excepcionals de la ciutat, els cingles, el Montseny.
Al cap d’uns quants kilòmetres arribem a una pujada d’asfalt que m’obliga a baixar el ritme. Mare meva, això és etern i sembla que no s’acabi mai. El cap em comença a jugar una mala passada, doncs començo a preguntar-me si podré acabar la cursa dignament si segueixo amb aquest ritme. Aconsegueixo deixar de banda els mals pensaments, abaixo el cap i miro el terra per oblidar-me del bon troç que encara em manca per pujar.
Per sort tot no són pujades i alguna baixada pronunciada em dóna alè i energia. Tinc les cames llargues i no tinc por en baixar, així que aprofito per apretar i passar uns quants corredors. M’agrada molt baixar fort mentre no paro de saltar i cridar. Em vénen al cap imatges del meu entreno el dia de pluja. Em trobo molt bé i no m’enrecordo que només he dormit prop més de 2 hores.
Quan ja anava llançat de baixada em trobo una última pujada prop del km.9-10 i me n’adono de què m’he passat amb el ritme dels últims kilòmetres. Toca patir! i m’encanta!
Finalment prop del km.12 entrem a La Garriga, pel passeig central. Sóc conscient de què falta molt poc però la recta s’em fa eterna. De sobte, el noi que portava davant para en sec i diu que no pot més, l’animo i l’emputjo perquè segueixi endavant sense parar.
Ja falten poc menys de 2 kms i decideixo apretar de valent els últims metres. El cor em va a 100 i sóc conscient de què estic fent una animalada, però m’encanten aquests moments de patiment i dolor.
Moments abans de creuar l’arribada veig alguna cara coneguda que m’anima i em dóna forces adicionals per apretar una mica més. Per fi l’arribada amb un temps de 1:09:33. Necessito uns moments per recuperar l’alè i poc a poc el patiment es va convertint amb una sensació de satisfacció brutal. La meva cara de felicitat ho diu tot i se m’escapa un gram somriure.
Seguim sumant kilòmetres de terra i desnivell. Falten 2 setmanes per la meva propera mitja marató de muntanya, el Trencacoll a Corró d’Amunt. Som-hi!
Moltes gràcies als organitzadors i voluntaris que han fet que aquesta cursa sigui possible.
Acabo amb el meu crit de guerra…3, 2, 1…YIHAAAAAAAA!!!!
Resultat ChampionChip: http://resultats.championchip.cat/resultats/xviii-cursa-de-fons-14k-les-tortugues-de-la-garriga/posicio/171
Resum Movescount: http://www.movescount.com/moves/move13190955
