M’envolten persones extraordinàries. Persones que no et jutgen per la teva carrera professional, pel teu status econòmic o social, pel teu passat, per les teves pors o per les llàgrimes que sense saber ben bé per què de sobte omplen els teus ulls. Persones a qui no els importa d’on véns o cap a on vas. Persones amb les que sembla que us conegueu de tota la vida malgrat només fa uns minuts que intercanvieu paraules.
Així em vaig sentir jo instants després de compartir unes paraules amb en Kenneth mentre sopàvem a un restaurant al barri del Born de Barcelona. Aparentment teníem molts punts en comú. Ambdós havíem estat treballat en el sector tecnològic per grans multinacionals. Ambdós havíem arribat a ser “managers”, cobrant forces diners i envoltats d’una falsa felicitat.
Vam xerrar una bona estona. Entre cervesa i cervesa discutíem sobre el valor de les coses que realment importen a la vida. En acabar el sopar ens vam desplaçar cap a un altre lloc on poder fer una copa. De camí, i a uns metres de distància d’ell, parlava amb un amic seu quan de sobte aquest em comenta que en Kenneth té una malaltia. “- Quin tipus de malaltia?” responc jo. “- Li van diagnosticar un tipus de càncer.” respòn.
Des de la meva ignorància li vaig treure importància fent menció a la gran quantitat de càncers que actualment tenen cura degut a les millores amb prevenció i tractament. “- No, el seu tipus de càncer no té tractament. Si més no els metges d’aquí li han dit que no”.
Recordo com el món em va caure al damunt. En Kenneth desprenia tanta energia, vitalitat, entusiasme, alegria i tenia tants objectius i ganes de viure que m’era impossible fer-me a la idea de què tingués un càncer sense cura.
Li van diagnosticar un càncer de medul·la òssea (mieloma múltiple) i des d’aleshores la seva vida ha fet un gir radical. Lluny de conformar-se amb la medicina tradicional, va optar per buscar respostes a la medicina alternativa. Una cerca que l’ha portat fins a l’Índia, on va arribar fa unes tres setmanes per sotmetre’s a un tractament de desintoxicació corporal per posar-se posteriorment en mans de la medicina Ayurvèdica.
No han estat moltes les hores que hem passat junts des de què ens vam conèixer compartint unes tapes al Born. Però és cert que el poc temps que hem estat plegats ha estat intens. En Kenneth és una d’aquelles persones que sempre treu el millor de tu mateix, que t’ajuda a trobar el veritable valor de les coses i que sempre té un moment per ajudar-te.
Si tens un moment et recomano la visita del seu blog de viatge mamaIwannabewater.com …sí, ja sé que el nom del blog no és normal, però és que ell tampoc és normal, és ESPECIAL! Love you brother!
