Ha estat després de llegir l’últim article d’en Tolo anomenat “L’art de veure les coses d’una altra manera” que m’he animat a compartir el que a poc a poc ha acabat convertint-se en la meva filosofia de viure: EVERYTHING HAPPENS FOR A REASON (tot passa per algun motiu).
En Tomeu Seguí (Tolo) és un psicòleg mallorquí a qui vaig tenir la gran sort de conèixer fa cosa d’un parell d’anys, dies abans del casament d’una cosina meva mallorquina. Sincerament no recordo masses coses d’aquella primera trobada, però sí recordo que teníem un punt en comú, l’afició a la mountain bike i a la muntanya.
No va ser fins a principis d’aquest any que vam tenir l’oportunitat de trobar-nos de nou. Aquest cop l’escenari era ben diferent, ja que en Tolo trepitjava per primera vegada la neu al damunt d’uns esquís, i em vaig oferir a ser el seu instructor d’esquí al Pirineu Francès.
De consultor a instructor d’esquí
Després d’uns anys de comoditat i estabilitat en la meva trajectòria professional tot va canviar. Aquell lloc de treball que temps enrere era motivador i emocionant es va acabar convertint en una presó de la qual no en sabia sortir. Ni tan sols els ansiolítics aconseguien posar fi a l’espiral de pensaments negatius que omplien constantment el meu cap. Havia arribat el moment de fer un canvi però no sabia ni com ni quan era el millor moment per fer-ho.
Encara recordo lo difícil que va ser prendre aquella decisió, però si miro enrere me n’adono que allò que en un moment va ser dolorós i traumàtic es va acabar convertint amb l’inici d’un camí apassionant i engrescador, però sobretot d’aprenentatge d’algunes coses molt bàsiques que en aquell moment havia oblidat completament.
Amb poc temps de diferència, vaig passar d’estar envoltat de burocràcia, polítiques absurdes, males cares, ego’s o emails amb segones intencions, a estar envoltat d’arbres, muntanyes, neu i… nenes i nens que amb prou feina em feien cas quan els demanava que fessin una fila.
Com bé diu en Tolo al seu article, tot és qüestió de canviar el punt de vista. Sempre havia volgut ser instructor d’esquí! Practico l’esquí des dels 3 anys, i m’apassiona la docència, així que combinar la pràctica del meu esport per excel·lència amb la de l’ensenyament va ser la millor manera de gestionar aquell canvi.
Al cap de poques setmanes ja me’n vaig adonar que no és fàcil guanyar-se la vida com a instructor d’esquí, si més no al nostre país, però això ja és un altre capítol… una altra oportunitat!
Les coses només poden ser bones o millors
Hi ha moments en els que costa trobar el cantó positiu de les coses. Però sempre hi és. És aquí on entra la metodologia del “bo o millor“. De tot se’n pot extreure una petita lliçó que ens ajudi a créixer, i quan dic créixer no em refereixo a fer-ho econòmicament. És precisament aquí on apareixen la majoria dels mals de la nostra societat, i és que relacionem la felicitat amb els béns materials. Ens comparem massa sovint amb la riquesa dels altres. I d’aquesta comparativa només en traurem frustració perquè sempre hi haurà algú que tingui més diners. Així que mai arribaràs a ser feliç si aquest és el teu indicador de la felicitat (I’m sorry!)
Ara bé, un cop hem decidit que allò que ens ha passat és bo o millor cal actuar, i aquí és on entra l’actitud!
