El passat 25 d’Abril tots ens vam fer ressò del gran terratrèmol de 7,8 graus que va tenir lloc al Nepal. Tots els mitjans en van parlar durant setmanes. Aquell dia no només van perdre la vida 8.659 persones, sinó que el sisme va deixar milers de ferits, famílies senceres sense casa i multitud d’edificis, temples i llocs d’interès totalment destruïts. Malauradament com acostuma a passar en països com el Nepal, la corrupció a tots els nivells i la mala gestió dels governants, fan que el país tingui una lenta recuperació. Actualment gairebé no se’n parla, però la reconstrucció segueix.
Per aquest motiu he pres la decisió d’anar-hi. No només per gaudir dels somriures inoblidables de la seva gent i els paisatges muntanyosos que caracteritzen aquest país, sinó per dedicar part del meu viatge, entre 15-20 dies, a la col·laboració amb diferents petites organitzacions sense ànim de lucre que col·laboren estretament amb el poble nepalí.
D’entrada un cop arribi a Kathmandu visitaré TDHF (The Direct Help Foundation), una petita entitat fundada pel barceloní Toni Aguilar, del qual en tinc molt bones referències a través de dues persones que han estat vivint a zona de l’Himàlaia durant molt de temps. La seva casa d’acollida s’encarrega d’ajudar a vídues amb nens en edat escolar. La casa disposa d’un menjador per cobrir les necessitats bàsiques d’alguns infants del carrer i en alguns casos, inclús allotja nenes amb problemes familiars. Tot amb la finalitat de poder donar una formació necessària als més vulnerables, per poder accedir a una feina, sortint així de la pobresa en la qual es troben. També tinc previst visitar Hugging Nepal i Jay Nepal, de les quals també en tinc bones referències. De moment he estat en contacte amb totes elles i els he fet saber la meva intenció de no només ajudar a les zones més habitades, sinó que vull anar a llocs més remots on l’ajuda no arriba amb tanta facilitat.
I jo com puc ajudar?
Com he comentat anteriorment, la corrupció interna i externa, afecta també a les donacions que es fan, i no sempre arriben al seu destí. Això genera desconfiança, ja que no saps ni qui en farà ús ni a on anirà destinat. Però això no passarà. Totes i cadascuna de les aportacions rebudes es donaran en mà o s’utilitzaran per comprar béns de primera necessitat o material per ajudar a reconstruir les cases o escoles afectades.
He obert una compta bancària expressament per aquest viatge, on espero poder recollir diners d’amics, familiars, coneguts o desconeguts, és igual, tothom és benvingut i TOTES les donacions sumen.
Moltes gràcies per la teva ajuda i col·laboració. Entre tots podem fer d’aquest món un lloc millor on viure plegats, n’estic convençut. I si creus que això no serveix de res, et recomano la lectura d’una adaptació d’una història popular que vaig fer pel projecte El Mono 101, Hiccup y la Estrella de Mar.
2 comentarios
Hola Josep!
Era per comentar-te que junt amb altres persones que han viscut a Nepal el terratrèmol, i el centre per nens amb disminucions mentals i fisiques DWC (Disabled Welfare Center (“DWC Nepal” al Facebook) a Kathmandú, hem creat un projecte anomenat “Flowers from Nepal” que, en el seus inicis, només pretenia poder solventar amb petites ajudes els desperfectes ocasionats en el centre arrel del fatídic esdeveniment doncs al caure el mur exterior del pati els nens s’escapaven, i a més les condicions del centre auto gestionat per gent molt entregada però sense mitjans no era suficient per al benestar i l’aprenentatge de la canalla.
A més, al assabentar-nos que existeixen centres similars, però per a gent adinerada, que gaudeixen d’unes condicions ideals però només a l’abast de molt pocs, encara ens va motivar més a tirar endavant aquest gran projecte (gaudeixen fins i tot de sales de llums de colors i música per relaxarse, gimnás, cascs que llegeixen les ones cerebrals i les transformen en ordres o paraules, etc… unes tecnologies que inclús aquí Barcelona es molt difícil de trobar, molt fort).
El nostre objectiu és tranformar el centre en un lloc digne i adaptat a les necessitats dels nens, estimular-los i integrar-los socialment tot el que es pugui, doncs com ja deus saber, la estructura social de castes, limita les possibilitats de tota una família pràcticament per a totes les generacions, i això, en persones que no poden decidir per si soles es molt injust, creiem que s’ha de canviar i han de tenir un respecte i drets socials mínims reconeguts com a tal.
A dia d’avuí, ja hem reconstruït el mur (al 4rt dia), hem comprat llits per a tots els nens, hem ampliat els dipòsits d’aigua de 500 a 2000 litres (que tenien ja pagats per contractació, però al no tenir diners per tenir més dipòsits d’aigua no l’utilitzaven, limitant l´higiene personal a un cop per setmana…amb criatures que s’embruten més de lo normal), hem instal·lat una rentadora molt gran i de categoria A+++ per a un consum mínim (ja se que sembla un luxe, perì l’intenció es poder fer una petita bugaderia per al barri, on els nens atenguin als clients i se sentin integrats i còmodes amb el contacte amb gent externa), estem creant dinàmiques i jocs educatius diaris per als nens, hem fet que un quiropràctic profesional vagi un o dos dies per setmana a fer-lis rehabilitació, i hem contractat personal docent qualificat que formi al personal del centre que hi està les 24h del dia per a que tot sigui molt més digne.
Amb tot això, que només es el principi, les millores anímiques, intel·lectuals i físiques dels nens en 3 mesos son espectaculars, fins i tot algun que no es podia moure ni menjar, ara juga al pati amb els demés nens (amb ajuda); i tot això és molt gratificant, però encara queda molt per fer, dins i fora del centre.
Disposem de fons arrel de vàries recol·lectes que hem fet, dels amics i familiars, de vendre polseres, de donar xerrades per tot arreu, etc…. i al final, en veure la reacció tan positiva de la gent, ens hem animat a crear la pàgina web i estem en processos de consolidar-nos com a ONG, fent que sempre hi hagi algun voluntari per part nostre que estigui al centre assessorant i aportant coses noves junt amb el personal del centre.
Que vull dir amb tot això, que contis amb nosaltres per ajudar en tot lo possible, que tenim objectius mutus, que nosaltres seguirem recaudant fons per al centre i per fer donacions a altres ONG com son Hugging Nepal, Jay Nepal i TDHF; i que per part meva, tinc un perfil molt semblant al teu (soc dissenyador gràfic (webs, branding, etc), 3D, il·lustrador, cambrer xD, formador en un centre de masters a Barcelona, i també m’encanta l’esport (sobretot patinar, anar en bici, escalar i esquiar), i la meva intenció és anar a Nepal en quant la feina m’ho permeti.
En quan estiguis allà, seria genial que també visitessis el DWC i em donguessis la teva opinió o aportació d’idees (ja que crec que em puc veure mig reflexat en tu), la teva opinió ens fa molta falta 😉
I rés més, després d’aquesta parrafada, només em queda dir que no et conec però t’admiro, que la gent com tú és única i que entre tots nosaltres podem canviar el mon, al contrari del que ens volen fer creure, i com a dissenyador ja saps el que diuen els de la Old School: “Menos es más”, i en aquest cas, el que es necessita no son coses vanals, sinò ajudar i aportar el que sigui, un somriure, un cop de mà, una abraçada… i bona intenció i moltes ganes.
Per a veure la documentació del projecte o per a contactar a,b nosaltres, tens el meu correu o a la web http://www.flowersfromnepal.com o pàgina de facebook de Flowers from Nepal
Una abraçada molt gran i molta sort en el teu viatge, et desitjo el millor.
Atentament:
Raül Gómez Freixa
Raül, gràcies pel teu comentari! Estem en contacte via mail i Facebook. M’alegra veure que hi ha altres persones amb ganes d’ajudar, per poc que sigui, a la gent del Nepal. Aquest tipus de coses i actituds són les que fan més falta que mai. Intentaré visitar DWC, i donaré el meu punt de vista i aportaré idees.
Podeu comptar amb mi pel que necessitis!
abraçada,
Josep