Hi ha una frase que diu: “Sometimes you have to move on, no matter how hard it is”, que vindria a dir que a vegades no és fàcil i no saps com fer-ho però t’has de moure. Així vaig començar amb el blog. No he estudiat periodisme. Mai m’ha agradat massa la lectura, fins fa cosa d’un o dos anys. No em considero ni molt menys un escriptor. Però un dia vaig decidir que volia escriure i aquí estic.
Avui en dia, gràcies a plataformes com WordPress o Blogger qualsevol de nosaltres, sense masses coneixements tècnics, pot tenir un petit espai a internet on expressar allò que pensa o sent. Jo vaig començar l’any 2010 amb una aventura amb moto pel desert de Marroc, per seguir el 2012 amb un viatge amb bicicleta per la Dordogne (França). Inicialment l’objectiu era transmetre les meves emocions i sentiments viscuts, mitjançant paraules, fotografies o vídeos als meus amics i familiars.
Allò que un dia va començar com un petit quadern de viatge es va anar convertint en quelcom adictiu, així que un dels meus principals objectius per aquest 2013 era el de consolidar un blog personal, un petit espai no només dedicat a parlar sobre les meves aventures a nivell personal, professional o esportiu, si no un espai on invités al lector a la reflexió.
Tot en aquesta vida, per petit que sigui, cal cel·lebrar-ho. Així que dissabte tarda vaig sortir amb moto a la muntanya per dedicar-te des d’un lloc molt especial una paraula: GRÀCIES!
Gràcies per ser una de les més de 3.000 visites que he tingut al llarg d’aquest any. Gràcies per seguir al meu costat. Gràcies per animar-me a seguir endavant.
