Falten només 5 dies per la meva propera aventura, un repte personal que em portarà a recórrer amb motxilla un país totalment desconegut per mi, Tailàndia. Serà la primera vegada que visiti el continent asiàtic i que ho faci amb només la companyia de la meva motxilla. Diuen que per anar lluny has de viatjar lleuger, doncs bé, portaré el més imprescindible però de ben segur que no em deixaré una llibreta i boli, per anar anotant totes aquelles emocions, pors, inquietuds, experiències que m’esperen durant el camí.
Curiosament avui mateix he rebut un vídeo d’aquells que et posen la pell de gallina. L’anunci està grabat a Tailàndia, però no cal anar tant lluny per poder posar en pràctica el fet de donar sense esperar res a canvi. No parlo només d’accions monetàries, parlo d’aquelles petites accions desinteressades que podem fer cada dia al nostre voltant.
Jo des de fa un temps ho practico sovint i et puc assegurar que el que rebs a canvi no es paga amb diners.
A algunes ciutats s’està extenent la moda del “cafè pendent“. Una iniciativa importada de la ciutat de Nàpols al segle XVII, quan en el barri obrer de Sanita alguns clients pagaven dos cafès enlloc d’un, de manera que la següent persona que entrava al bar podia gaudir d’un cafè pagat per una persona anònima. T’ho pots imaginar?
Abans de veure el vídeo et deixo una frase d’un tal William Shakespeare: “we suffer a lot the few things we lack and we enjoy too little the many things we have“.
Com sempre t’animo a participar. Deixa el teu comentari i comparteix amb el món les teves experiències.
