Intento buscar un títol que descrigui de la millor manera possible el que ha estat la meva aventura per Tailàndia i Cambodja. Ja ho tinc! “Un viatge sense retorn“. I per què un viatge sense retorn si ja estic de tornada a Les Franqueses del Vallès? Doncs perquè les persones que he conegut, però sobretot les experiències i emocions que he compartit amb elles m’han canviat per sempre. Com deia la Maya Angelou: “I’ve learned that people will forget what you said, people will forget what you did, but people will never forget how you made them feel.” …i el que m’han fet sentir a mi es fa molt difícil d’expressar amb paraules.
Segurament estaves esperant aquesta entrada fa alguns dies. M’agrada escriure i compartir cadascun dels meus viatges o les meves aventures, però aquesta vegada vaig preferir no fer-ho, si més no al llarg del viatge. El fet de viatjar amb una motxilla que has de dur a l’esquena al llarg de 33 dies fa que hagis de prescindir d’algunes coses que habitualment portes al damunt quan et desplaces.
Ja de tornada, és moment de mirar enrera, de re-llegir el meu diari personal i de recordar moments.
Fa uns mesos vaig decidir que havia de fer un viatge en solitari a algun país desconegut. He tingut la sort de viatjar per tot arreu, però mai havia tingut la oportunitat de visitar el continent asiàtic. No va ser fàcil prendre la decisió, però després de consultar-ho amb alguns amics i la família vaig agafar un bitllet d’avió a Bangkok (Tailàndia). Pel que sembla el sud-est asiàtic és el destí més conegut entre els “motxileros“.
El passat dia 02 d’Octubre el meu pare em va acompanyar a la T1 de l’aeroport de Barcelona. Després de facturar la meva motxilla vam buscar un lloc on poder menjar alguna cosa abans de despedir-nos. Estava emocionat pel que tenia per davant, però també notava que una por corria per dins.
Bangkok. Comença l’aventura.
Després de fer escala a Dubai, unes 12 hores de vol en total i uns quants mils de quilòmetres ja em trobo a la capital de Tailàndia. Agafo un taxi que em porta a l’hotel. El dia és gris i plou tímidament. Des del taxi em començo a fer una idea del que m’espera en aquesta ciutat. Tot sembla desordenat i caòtic. Això no té res a veure amb el que conec a dia d’avui. Bé, si hagués de comparar-ho amb alguna altra gran ciutat diria que em recorda una mica a Johannesburg (Sudàfrica). Arribo a l’hotel, deixo la motxilla a l’habitació i surto a recórrer els carrers. Soroll, brutícia i pol·lució. Aquesta és la meva primera impressió de Bangkok. Em sento intimidat pels venedors que et persegueixen amb tot tipus de serveis i productes. Des de tot tipus d’insectes fregits fins al típic massatge tailandés. De seguida me n’adono de què això no és el que busco en aquest viatge, però bé, ja que hi sóc anem a disfrutar-ho.
La calor i la humitat són molt elevades, per la qual cosa et passes el dia suant com un pollastre. Durant el dia les visites dels principals reclams de la ciutat són obligatoris. El taxi i el tuc-tuc (o fuc fuc) són els mitjans de transport per excel·lència. A la nit, em deixo caure pel conegut carrer de Khao San Road, conegut per l’ambient de festa que s’hi respira. Ufffff! això no és lo meu.
De Bangkok a Chiang Mai
Després de 3 dies pels carrers d’aquesta capital és moment de moure’s. La meva idea era agafar el tren nocturn que va fins a Chiang Mai, al nord-oest del país. Els diferents descarrilaments de trens han fet que el govern decideixi fer unes tasques de manteniment de la via, fet que em fa impossible de fer el trajecte amb aquest mitjà de transport. No vull perdre temps amb el bus així que agafo un bitllet d’avió amb Air Asia. Un taxi em porta fins a l’aeroport internacional de Suvarnabhumi. Falta una hora i mitja per la sortida del meu vol i me n’adono de què m’he equivocat d’aeroport, el meu vol surt de Don Mueang. Amb presses i nervis agafo el shuttle que tarda una hora per recórrer la distància que separa els dos aeroports. Comencem bé!
A Chiang Mai es respira un altre ambient. Tot i ser una gran ciutat el ritme és diferent. Arribo un diumenge, perfecte per gaudir del Street Market on pots trobar pràcticament de tot. Estic cansat i tinc ganes de trobar un bon lloc on poder sopar amb tranquilitat, i potser menjar alguna cosa de la cuina occidental. Trobo un lloc interessant amb una terrassa tranquila. A la taula del costat hi ha un home occidental força adult amb un tailandès força jove. No m’agrada el que veig. Malauradament no és la primera vegada que veig quelcom semblant. Tailàndia és força conegut pel turisme sexual, i en puc donar fè de què així és. Em repugna el que veig. Intento entrendre-ho però se’m fa molt difícil. Menjo ràpid i marxo sense mirar enrera.
El 08 d’Octubre va ser un dia especial, doncs vaig entrar en contacte directe amb la natura. Després de 3 hores de trekking fins al cim del Doi Pui (1.650 m) arribem a un petit poblat, on ens preparen un “deliciós” menjar. Si tens moltes manies per menjar no viatgis a Tailàndia. Reconec que sempre he estat una mica raret per menjar, però aquí se m’ha passat tot. L’empresa encarregada del trekking ens té preparades les bicis pel descens. Una baixada d’uns 35 kms que faig en companyia de tres americans i el guia anglès.
Seguint les recomanacions del meu amic Pau, em dirigeixo a un centre de yoga. Pel que sembla és un lloc de referència i força conegut. Wild Rose Yoga es troba situat en un carrer difícil de trobar. Amb l’ajuda d’un planell finalment arribo al meu destí. És massa aviat així que em prenc uns minuts per gaudir d’un Thai massage a un local situat just al davant. Em rep una dona força entrenyable i alegre. La Wandee té 60 anys i s’ha dedicat tota la vida al món del massatge tailandés. És una persona meravellosa que a més ensenya a alumnes vinguts de tot arreu del món.
Els dies a Chaing Mai passen volant. Hi ha multitud de propostes a fer. L’últim dia agafo una petita scooter per recórrer els carrers de la ciutat i visitar algun indret on es fa difícil d’arribar a peu. Mentre em dirigeixo al cim de Doi Pui em trobo amb un noi francès. Ens dirigim al mateix lloc i fem el camí plegats. En Vincent, un noi de 23 anys, es convertirà amb el meu company de viatge per uns dies, doncs decidim viatjar plegats fins a Pai i Mae Hong Son. És curiós, sembla com si ens coneguéssim de tota la vida. Compartim experiències viscudes i riem plegats una bona estona.
Després d’uns dies per aquesta ciutat plena d’història, temples i envoltada de natura és moment de moure’s. Toca agafar la moto i fer ruta fins a Pai, un petit poblet “hippie” situat a uns 130 kms al nord-oest, per seguir fins a Mae Hong Son, situat a la frontera amb Birmània. Una altra gran aventura que t’explicaré més endavant.
Això només ha fet que començar!
