La creativitat és quelcom que acostumem a relacionar amb el món de l’art. Així doncs professions com la pintura, escultura, escriptura, arquitectura, poesia o el dibuix… per nombrar-ne algunes, són les que de manera natural acostumem a relacionar amb la paraula creativitat.
Ara bé, això és cert?
De petits tots hem estat creatius amb major o menor mesura. Tots ens hem sentit pintors o dibuixants quan ens donaven un troç de paper i una caixa de colors o plastidecor. Tots hem tingut la possibilitat de sentir-nos arquitectes per uns moments mentre jugàvem amb el LEGO o el TENTE. Tots hem pogut fer grans escultures mentre ens embrutàvem amb la plastilina o el fang. Tots hem recitat algun vers de nadal davant de les nostres famílies o amics, amb més o menys gràcia.
A mesura que anem creixent perdem aquesta capacitat que tant especials i únics ens feia sentir quan érem petits.
Actualment està de moda el TDAH (transtorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat) que diagnostiquen a molts nens de la nostra societat. I dic que és una moda perquè no reconec aquest transtorn com a tal, si no que jo ho veig com una avantatge. El problema el trobo en la societat o el sistema educatiu, un sistema que ens educa a tots com si forméssim part d’una cadena de muntatge.
No serà que estem classificant erròneament nens amb unes capacitats úniques i especials, desitjades per molts de nosaltres, com són la intuïció i la creativitat?
Aprofito per deixar-te un vídeo del motivador conferenciant i escriptor Sir Ken Robinson. Disfruta’l i com sempre t’animo a compartir la teva opinió.
