Sempre que dedico uns minuts al blog ho faig de manera transparent, de manera que quedin ben reflectides les emocions i pensaments que recorren el meu cos. Avui sé que per molt bé que pugui escriure no estaré a l’alçada de les circumstàncies.
El passat dijous ens vam trobar amb la Cris i la Núria, l’equip del projecte No Hi Ha Barreres. El motiu de la trobada era el de grabar unes seqüències d’en Biel, el nen de Cardedeu protagonista d’aquesta història. Després de recollir les “nenes” i fer un cafetó per comentar una mica el full de ruta de la tarda ens vam dirigir cap a Barcelona. El nostre destí final era el complexe esportiu de la Mar Bella.
En arribar ens quedem sorpresos per les instal·lacions, doncs cap dels tres havíem estat aquí abans. Estem una mica nerviosos perquè no sabem com sortirà tot plegat. Em provo la Go-Pro (càmera de vídeo per fer “tomas” en primera persona) per tal de tenir una visió del que en Biel pot veure des de la seva cadira de rodes.
Al cap d’uns minuts arriba la Noèlia, la mare d’en Biel. Amb ella el nostre protagonista d’avui amb la seva germana i uns amics de Cardedeu. De seguida baixem a la pista central del poliesportiu, on hi ha una colla de jugadors amb ganes de començar l’entrenament. Després de parlar amb en Diego per explicar-li el motiu de la nostra presència, ens convida a formar part de l’entrenament de bàsquet.
M’ofereixen una cadira de rodes especialment adaptada per a aquest esport. Tinc la pell de gallina, estic nerviós i noto que se m’accelera la respiració. M’encanten les emocions noves i diferents, però jo avui venia a veure un entrenament i no a formar-ne part.
La Cris, la Núria, en Diego, en Biel i els altres companys m’animen a provar-ho. Accedeixo i m’assec a la cadira. Ja no m’aixecaré durant les properes dues hores que dura l’entreno.
En Diego, l’entrenador, em dedica uns moments i de seguida entenc com va tot això. Endavant, enrera, voltes senceres, canvis de ritme. Cap problema, això sembla fàcil…fins que incorporem la pilota! Ara tot es complica, i allò que semblava tant fàcil es complica de manera infinita. Ara ja no sé si botar la pilota o remar amb la cadira per avançar. No puc desconcentrar-me ni un moment perquè si ho faig perdo el ritme i la pilota. Tant hàbil i còmode que em sento amb l’esport en general i que patós que em sento avui. Estic suant de valent i noto que em comencen a sortir callos a les mans.
En tot moment rebo els ànims i consells dels meus companys d’entreno. En Biel fins i tot em dóna algun consell.
Ara sí que la hem feta bona! La última mitja hora la dedicarem a un partit dividit en dues parts. Li pregunto al Diego si és una broma però amb la seva cara ho diu tot. Abans de començar el partit descansem uns minuts i aprofito per beure aigua. A l’entreno també hi ha l’Uri, un lleidetà que està fent un màster sobre l’esport i les discapacitats. Parlem i li transmeto les meves sensacions. De seguida em diu…bé Karry, doncs ara imagina’t estar així les 24 hores del dia, des de que et lleves fins que t’en vas a dormir. Aixecar-te o posar-te al llit, dutxar-te, moure’t per casa, anar a l’escola o a la feina, utilitzar el transport públic, pujar a un avió, anar a comprar el pà, fer la compra setmanal, etc.
Comencem el partit i em sento molt còmode. Això és divertit i de seguida entro en el partit com un més, o gairebé com un més perquè no paro de pensar en el que m’ha dit l’Uri fa un moment. Tinc fins i tot la oportunitat de tirar a cistella unes quantes vegades, sense èxit!
Acabem el partit i comentem les jugades! Tots riem i xoquem les mans com a senyal de què ho hem passat bé. Els prometo que hi tornaré tant aviat com em sigui possible.
M’aixeco de la cadira, pujo les escales amb les meves companyes i sortim del pavelló en direcció a casa.
Des d’aquest petit racó virtual vull donar les gràcies de tot cor a en Biel, en Marc, en Diego, l’Uri, la Clàudia, en Sergi i l’Àlex per haver-me tractat amb normalitat i amabilitat, doncs en tot moment m’he sentit com si formés part d’aquest equip de persones amb tantes ganes d’aprendre i de viure.
Vols conèixer més d’aquest esport? Et convido a provar-ho. Mirà aquí!
