Aquesta és una petita història. Per molt que costi de creure, són uns fets que han succeït avui, i no volia anar a dormir sense deixar-ne constància.
De tant en tant miro de baixar a **Barcelona** per reunir-me amb algun client, col·laborador o amic. He agafat el tren de les 13:45 hrs a **Granollers Centre** amb direcció l’aeroport. En primer lloc ha estat un home d’origen marroquí, qui s’ha acostat a mi tímidament amb la intenció de demanar-me ajuda per poder comprar una **T-10** de la màquina expenedora. Pel que sembla tenia problemes amb la targeta de crèdit. Li he explicat com funcionava tot el procés i després d’algun petit inconvenient amb la màquina, hem pogut finalitzar la tasca. En acabar, ha estat una dona d’origen sud-americà la que s’ha apropat a mi també per demanar-me ajuda per comprar un bitllet d’anada a **Barcelona El Clot-Aragó**. Per uns moments he pensat que ambdós m’havien confós amb un empleat de RENFE, però com anava bé de temps m’he ofert a donar-los un cop de mà. Tots dos han estat molt agraïts. Ja veus tu!
El tren anava gairebé buit, suposo que per l’hora que era. He baixat a Passeig de Gràcia, com faig quasi cada vegada. Havia quedat amb en Kenneth a Plaça Universitat, així que he baixat per Rambla Catalunya. De sobte, he vist que el noi que caminava davant meu s’ajupia per agafar alguna cosa del terra. – “*Un bitllet de 5 euros!!!, quina sort el tio…*”, he pensat.
El noi en qüestió ha seguit en direcció Plaça Catalunya, i jo l’he seguit de a prop. No el seguia expressament, ni de bon tros, però caminava amb la mateixa direcció que jo.
La meva sorpresa ha estat quan de sobte, l’individu s’ha parat just al davant d’una anciana que seia arrepenjada al portal d’un edifici. S’ha posat la mà a la butxaca, s’ha tret un bitllet de 5€ (he pensat que era el mateix bitllet que s’ha trobat prèviament) i l’ha donat sense pensar-ho dues vegades a la dona, qui li ha dedicat una mirada carregada de sorpresa i emoció.
Això no acaba aquí. De camí de tornada a Granollers, el tren anava molt ple, com de costum a les 18:05 hrs. Tot i que el comboi el formaven dos trens, no s’hi cabia. M’he quedat a peu dret i he agafat el llibre de la motxilla per aprofitar l’estona que em tocava estar dret.
A Sant Andreu Comtal el tren s’ha aturat i han pujat un bon nombre de persones al vagó que ja venia ple a vessar. Entre les persones hi havia una dona d’edat avançada, acompanyada de la seva néta. De cop i volta, dos nois joves s’han aixecat de forma automàtica per cedir el seu lloc.
**Actes de bondat**
La majoria de nosaltres anem de bòlit, amunt i avall, tot el dia amb presses i amb mil coses al cap. No cal fer grans coses, sinó que tan sols amb desitjar un bon dia, saludar a l’entrada de l’ascensor, aguantar la porta a algú o ajudar un desconegut de manera desinteressada són les petites coses que marquen la diferència.
**Ho has provat? Vols compartir algun petit detall que fas cada dia?**
